TEXT D’EN MORRIES:
Vaig entrar a la classe tranquil·lament, em vaig seure a la meva cadira, i allà em vaig quedar, sense dir ni mitja paraula. Els alumnes primer feien com si no hi fos. Parlaven, reien i cridaven, ni tan sols es dirigien a mi. Jo, ni m’immutava, feia veure que no hi era. Al final poc a poc varen anar callant, fins que vaig aconseguir el meu objectiu: el silenci perfecte.
Desprès de sentir aquest silenci espectacular, vaig començar un gran discurs, en el que vam discutir quins efectes produïa el cilenci ,el perquè ens incomoda tant el silenci i per últim per què ens agrada més el soroll.
No hay comentarios:
Publicar un comentario